Pertanyent a la xarxa de Camins Naturals d'Espanya, el Camí Natural de la Foia d'Osca travessa quatre llocs d'importància comunitària, part del seu traçat coincideix amb el sender històric GR1 i es pot enllaçar amb altres senders GR.
També algunes etapes són aptes per realitzar-les en bicicleta o a cavall. En l'inici o sortida de cada etapa trobarem un panell informatiu, amb mapes i punts d'interès, i tot el trajecte està clarament marcat amb xapes de color granat, que indiquen la direcció a seguir.
Encara més important, al llarg del recorregut no falten els llocs en els quals aturar-se a descansar i a admirar l'entorn, des d'un amable banc sota un roure mil·lenari, un berenador amb una font romànica o unes taules al costat d'un antic convent… la resta és deixar-se portar pels sentits i obrir-se pas a poc a poc a la seva enorme riquesa cultural i paisatgística.
ETAPA 1
De Agüero a Riglos
Un pantocràtor en excel·lent estat de conservació ens donarà la sortida des de la portada romànica de l'església de Sant Salvador, a Agüero. En aquesta primera etapa recorrerem una mica més de 9 km en unes 3 hores, sent un inici amb poc desnivell i escassa dificultat tècnica.
Els imponents mallos, formacions de roca conglomerada úniques al país, seran els nostres il·lustres centinelles. Els camps, delimitats per murs de pedra seca (declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco) i esquitxats per xops, ametllers i grans alzines, configuren el paisatge entre Agüero i Murillo de Gállego.
Aquesta localitat pren la seva denominació del riu Gállego, famós per la seva àmplia oferta d'aventura en les seves aigües amb ràfting, hidrospeed, piragües… fins i tot conserva una històrica “navata” o tradicional rai fet de fusta.
La fisionomia medieval i les seves espectaculars vistes, amb la Penya Rueba al fons, donen pas a la gran passarel·la sobre el riu que porta a la següent localitat, amb no menys encant: Riglos. Els seus icònics mallos –declarats Monument natural, juntament amb els d'Agüero i Murillo– adquireixen aquí una presència impactant, ja que s'alcen més de 300 metres verticals sobre els habitatges, amb algun olivera centenària als seus peus.
ETAPA 2
De Riglos a Loarre
En la segona etapa ens esperen una mica més de 15 km i 600 metres de desnivell, que es triguen a recórrer unes 5 hores, encara que no presenta dificultats tècniques. És un tram especialment recomanable per a amants dels ocells i de la fotografia, per les seves espectaculars vistes, amb voltors depredadors i alimoches solcant els cels.
L'exigent Barranc dels Clergues ens donarà una lliçó de geologia i és obligada una parada al Mirador dels Voltors, un dels llocs amb millors vistes de tota la regió.
Els variats canvis de vegetació, des de bosc de coníferes a alzines, roures, boix… criden l'atenció en el sender que condueix a Loarre, una localitat que està molt associada al seu castell, però ofereix també molts altres atractius, entre ells, l'església de Sant Esteve, les cases pairals i fins i tot un laboratori paleontològic, fruit de les recents troballes d'ous de dinosaure a la zona.
ETAPA 3
De Loarre a Bolea
Aquesta etapa no requereix una gran forma física, ja que no té molt desnivell, i de fet el seu recorregut, d'uns 11 km, és apte per fer en bicicleta. A peu es triga unes 3 hores i anirem solcant camps de cereals, amb la vista perduda en l'horitzó.
Passarem al costat de dos dels castells medievals més importants d'Aragó, el de Marcuello (ja en ruïnes) i el de Loarre, erigit en un penyal i envoltat de muralles, que està catalogat com el castell romànic millor conservat d'Europa.
Des de tot el cim, contemplarà els nostres passos la singular ermita de la Verge de la Pena d'Anies, excavada en roca, un santuari d'origen romànic que desafia la gravetat i sota la qual un berenador i un brollador conviden a un descans.
Travessarem la localitat d'Anies, amb la seva església romànica de Sant Esteve, i prendrem de nou una pista que, entre oliveres i ametllers, ens porta a Bolea. Les seves plantacions de cirerers resulten especialment recomanables per visitar a la primavera, en plena floració.
ETAPA 4
De Bolea a Argas
El paisatge canvia per complet en aquesta etapa, passant a un terreny de muntanya que exigeix una bona preparació física i tècnica per afrontar els seus gairebé 20 km de recorregut i 1000 m de desnivell, en els quals es triga unes 7 hores.
El ric patrimoni històric-artístic de Bolea inclou la col·legiata de Santa Maria la Major, del gòtic tardà, així com la seva arquitectura popular i les vistes que ofereix el seu mirador, des d'on es arriba a distingir el Moncayo.
Després de deixar enrere la zona agrícola, les pulsacions començaran a augmentar pel major desnivell, segons ens anem aproximant al coll de muntanya, on admirarem els “pous de gel” que ens parlen d'èpoques passades.
Amb el beneplàcit del Mont Gratal, seguirem pujant fins al coll de Sarramiana que, amb 1256 m, és el punt més alt de tot el Pla d'Osca, marcant el pas de la cara sud a la cara nord de la serra i regalant-nos una impressionant panoràmica del Pirineu central.
Una vegetació frondosa i ombrívola ens acompanya en el descens, en el qual travessarem el màgic faig de Peiró, el més meridional de la Península. Ja només queda seguir avançant per paisatges “lunars”, entre afloraments de margues de l'eocè, fins a arribar a la població d'Arguis.
ETAPA 5
D'Arguis a Nocito
Habitatges de muntanya amb teulades de pissarra i xemeneies troncocòniques de grans dimensions ens esperen a Arguis, on comença aquesta etapa que és tan dura com l'anterior, amb gairebé 1000 metres de desnivell i uns 21 km (unes 7 hores de caminada).
Al mateix poble podem visitar el centre d'interpretació del Parc natural de la Serra i els canons de Guara, des d'on parteixen nombroses excursions.
Una etapa en la qual travessarem les valls d'Isuela i de Belsué, passant per diverses ermites romàniques, magnífics exemplars de Quejico (roures), altius miradors o les curioses graderies escalonades del riu Flumen.
Al capdamunt del turó espera el poblat de Belsué, amb molts dels seus habitatges d'arquitectura tradicional, i a continuació Santa Maria de Belsué i Lúsera, ambdós ferits per la despoblació.
En el descens, al costat del curs d'aigua, potser ens saludarà algun martinet, algun abellerol o el mític tritó pirinenc. Voldats de cims com el tossal de Guara arribem a les primeres cases de Nocito. L'ermita de Sant Úrbez, en un altre temps església romànica en el món visigòtic mossàrab, ens dóna aquí la benvinguda.
ETAPA6
De Nocito a Santa Eulàlia la Major
Iniciem al poble de Nocito, el principal de la vall, encara que només té 26 habitants fixos (que s'uneixen als 11 de Belsué), amb cases típiques de l'arquitectura muntanyesa, molt cuidades i en un entorn verd i tranquil que convida al recolliment.
Traversarem la Serra de Guara de nord a sud, sent l'etapa més exigent de totes, de més de 23 km, amb 1600 m de desnivell, que ens portarà unes 9 o 10 hores. Cal anar, per tant, ben proveïts de provisions i de voluntat, a més de bona forma física, per superar-la.
L'esforç sens dubte tindrà recompenses, que ens sortiran al pas en forma de tolls al barranc de la Pillera o de la varietat d'aus que enriqueixen aquest hàbitat. Travessarem després les gorges del Guatizalema, amb les seves pedregars i crestes, plens de natura, encaixant les verdes aigües del riu que es fonen amb les turqueses de l'embassament de Vadiello.
I atenció, perquè potser en algun dels seus pedregars trobarem un autèntic fòssil mil·lenari. Entre els últims encants d'aquesta etapa hi ha els mallos de Ligüerre, amb les seves curioses formacions cilíndriques, sobrevolats per aligots i mussols.
Després d'algun tram de carretera, túnels i algun eventual encreuament amb les cabres salvatges, arribem per un sender a les parets de Ligüerre (amb una famosa via ferrada) i per fi a la localitat de Santa Eulàlia la Major, en tot el cim.
ETAPA 7
De Santa Eulàlia la Major a Casbas de Huesca
Encara que aquesta etapa és llarga, de res menys que 25 km, és gairebé tota en pla o baixada i no presenta trams tècnics. La magnífica torre de l'Atalaia, d'origen musulmà, al poble de Santa Eulàlia la Major, ens donarà una perspectiva del recorregut a realitzar, en el qual travessarem fins a sis poblacions, amb nombrosos exemples de l'arquitectura tradicional de la zona.
A més d'ermites en diferents estats de conservació, toparem amb altres construccions rellevants com un antic molí d'oli, un castell-monestir, una necròpolis amb tombes excavades a la roca, ponts medievals o l'enigmàtica “pedra mora”, tot això inscrit en l'anomenat Abadiat de Montearagón, unes terres en les quals brollen els vestigis de les successives cultures que l'han habitat.
Entre ells destaca l'església de Sant Miquel de Foces, monument nacional, aïllada en un paratge insòlit i que alberga importants pintures murals del gòtic lineal. Els camps de cultiu, oliveres, ametllers i naus agrícoles dels voltants denoten la dedicació dels pobladors actuals d'aquestes localitats en les quals es respira camp i tranquil·litat. La localitat de Sieso, amb carrers que inciten a perdre's, dóna pas al final de l'etapa, a Casbas de Huesca.
ETAPA 8
De Casbas de Huesca a Bierge
L'última etapa és un agradable passeig d'unes 3 hores, amb poc més de 7 km, que no requereix un esforç excessiu.
Passem d'un paisatge agrícola a un fluvial en què conflueixen tres importants rius: l'Alcanadre, l'Isuala i la Formiga. Després d'admirar el monestir cistercenc de Nostra Senyora de Glòria a Casbas, així com els vestigis àrabs i l'arquitectura d'aquest poblat, prenem la pista que condueix cap a Bierge, amb els camps de blat i la serra de Guara com a teló de fons.
Petites ermites i refugis provisionals faran més suportable la marxa, acompanyats sempre de l'ampli horitzó.
Més endavant, els senders al costat dels rius ofereixen trams d'ombra amb peculiars restes en l'erosió del paisatge i canvi de vegetació. Especialment el riu Alcanadre és molt conegut pels barranquistes, que hi acudeixen des de diferents països atrets per les seves aigües.
Tancant el cercle, envoltats de murs de pedra seca com vam començar, aquest Camí Natural de la Foia d'Osca culmina al poble de Bierge, on ens espera el centre d'interpretació del Parc Natural de la Serra i Canons de Guara.
Afegeix Mercurium com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
