Els xilens Héctor Sáez, Vicente Urzúa i Felipe Vistoso han obert La sombra del guardián, una nova via mixta de 900 metres a la cara sud del cerro La Fortaleza (2.679 m), al Parc Nacional Torres del Paine (Patagònia xilena).
La ruta, graduada com a WI4 i M5, combina un llarg canaló de neu amb llargs tècnics de mixt i un tram final fins al cim.
L’ascensió va culminar el 14 d’octubre, després de quatre dies d’expedició. La cordada va sortir de matinada des del mirador Británico i va assolir el cim a les sis de la tarda, després de superar uns 1.700 metres de desnivell positiu acumulat.
El descens, per la via Inglesa, es va perllongar fins a les 2:30 de la matinada següent, completant una travessia d’aproximadament 24 hores.
Un llarg accés abans de començar a escalar
L’equip va sortir a les 2:30 de la matinada des del mirador Británico per remuntar els 800 metres de desnivell que els separaven de la base del Gran Canalón de Nieve. Van arribar a les set del matí, al costat d’una fina cascada de gel entre el granit que marca el començament de la via Inglesa.
Des d’allà, Héctor Sáez, Vicente Urzúa i Felipe Vistoso van continuar per la línia que feia temps que observaven. Van remuntar una canaleta de neu d’uns 200 metres fins a comprovar que diverses terrasses permetien connectar amb el terreny mixt de la paret.
A partir d’aquell punt van escalar cinc llargs entre roca i abundant neu abans d’assolir el fil cimero, ja sobre roca metamòrfica.
La progressió no va acabar en arribar a l’aresta. Encara van haver de caminar i superar un últim llarg delicat per les condicions de la neu per assolir el cim La Fortaleza, a 2.679 metres, a les sis de la tarda.
Deu llargs i noms propis
La descripció compartida per Vicente Urzúa permet reconstruir l’itinerari, que combina pendents de neu d’entre 30° i 65°, gel de fins a WI4 i escalada mixta de fins a M5+. La via comença remuntant uns 800 metres de canaló de neu, amb pendents d’entre 30° i 50°, fins a connectar amb l’inici de la via Inglesa.
Els seus dos primers llargs són de gel: WI4 durant 60 metres i WI3 durant uns altres 30, seguits d’un tram de neu d’uns 100 metres a 40°.
La nova línia, pròpiament dita, continua amb un canaló de neu d’uns 200 metres a 65°, abans d’encadenar diversos llargs mixtos: M3, M4, M5− i M5+, a més d’un llarg de M3 sobre esquistos.
Després d'una pala de neu d'uns 200 metres i un quilòmetre aproximat de recorregut a peu, un últim bloc mixt de 25 metres condueix al cim.
Un somni compartit a la Patagònia
“Vam poder veure unes vistes impagables i anar a complir un gran somni compartit”, va escriure Vicente Urzúa després de l'ascensió, agraint als seus companys l'entrega durant una jornada en què van haver de gestionar tot tipus de dificultats sobre roca, gel i neu.
El descens es va realitzar mitjançant deu ràpels per la via Anglesa. La cordada va arribar de tornada a la base de la canaleta a mitjanit i va assolir la tenda a les 2:30 de la matinada.
Afegeix Mercurium com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.
