Pedalant Ruta del Romànic Palentí

Una ruta cicloturista que enfila una desena d'edificis romànics propers a Aguilar de Campoo ha donat una empenta fenomenal al coneixement d'aquest tresor únic.

Ho va dir Jesús Calleja: «Aquest romànic de Palència és extraordinari, cal mostrar-lo». I vaja si el va mostrar. Milers d'espectadors de tot Espanya van poder veure un botó de mostra d'aquest tresor a la televisió. L'aventurer lleonès, amb aquella desimboltura que el caracteritza, va muntar una "volta ciclista" que visitava una desena de temples romànics situats al voltant de l'embassament d'Aguilar de Campoo. Un any després, la Diputació de Palència va senyalitzar la ruta. Havia nascut Pedalejant pel romànic.

El millor punt de partida

Aguilar de Campoo fa olor de vainilla i farina enfornada per les dues fàbriques de galetes que hi ha a la localitat. Aquesta activitat està molt arrelada a Aguilar, i hi va haver un temps en què nou de cada deu galetes que es consumien a Espanya sortien de les galeteres aguilarenques. També té un centre històric, declarat Bé d'Interès Cultural, un passeig fluvial al costat del Pisuerga i un monestir a cavall entre el romànic i el gòtic que acull el Centre d'Estudis del Romànic i el Museu Romànic i Territori. Cap altre lloc no hauria estat més encertat per situar el quilòmetre zero d'aquesta ruta, que més que una activitat esportiva és un viatge en el temps.

El primer és posar-se a l'alçada de la presa de l'embassament, cosa que aconseguim no sense esbufegar ja que l'empinada pujada ens agafa en fred. Després de posar-nos a nivell seguim guanyant alçada però ja sense necessitat de ficar tota la potència. No tardem a arribar a Corvio on hi ha la primera de les esglésies romàniques que visitarem. La de Santa Juliana és un temple del romànic tardà de robust aspecte. El seu campanar té la particularitat de ser tan ample com la nau central. Un petit panell descriu tots els detalls de l'església, i un codi QR permet completar la informació amb el nostre mòbil. Aquest equipament informatiu es repeteix a la resta d'esglésies que veurem.

La següent fita és Matalbaniega. Per arribar cal seguir guanyant altura entre amplis camps a excepció d'un bonic pinat. Abans d'arribar al poble trobem en un gran prat l'església de Sant Martí Bisbe, adossada en temps a un monestir. El seu element diferencial són els setanta-dos mènsules amb representacions d'animals, músics, figures eròtiques i vegetació. Fa un dia una mica desapacible de primavera i no hi ha ningú al voltant. Imaginem com deu estar d'animada aquesta campa el dia de la festa major.

Per espais sense límits

Una mica destemplats per la llarga parada ens posem en marxa rumb a la següent escala, Villavega de Aguilar. Pedalem per espais en què es perd la vista. Per conèixer l'església de Sant Joan Baptista cal desviar-se mínimament. Ni que dubtar-ho. Els carrers de Villavega estan buits quan hi entrem. La seva església és un edifici típic del romànic rural: petita i massissa, però amb uns detalls decoratius sobreïnts, com la iconografia de la portada. Destaca la coneguda com a Treva de Déu: un personatge intercedeix entre dos cavallers que es preparen per a la lluita.

Tornem a l'"anell romànic" per continuar cap a Cillamayor. No és gaire lluny, però cal prémer una mica ja que la meitat del camí tira cap amunt. En la baixada creuem les vies de la línia Lleó-Bilbao. Els rails perdent-se en l'horitzó, i el desert baixador que es retalla en un cel esquitxat de núvols componen una imatge realment cinematogràfica. L'església de Santa Maria la Real de Cillamayor ja és una altra cosa. El gruix de l'edifici, al qual es van afegir posteriorment alguns elements, és plenament romànic. Les tombes antropomòrfiques tallada a la roca que hi ha al seu voltant li donen un puntet de misteri.

Al sortir de Cillamayor ens enfrontem a una llarga pujada que ens condueix al mateix Matabuena. La seva església, dedicada a Sant Andreu, està al final d'una rampa cimentada que posa a prova les cames i els desitjos de visitar-la. L'edifici ha experimentat moltes reformes al llarg de la seva història fins a ocultar el que va ser la nau original.

Fins ara, els pobles en ruta han estat molt propers uns dels altres. La tònica canviarà. Bustillo de Santullán, el següent en la llista, és a gairebé set quilòmetres, una distància que sembla estirar-se pel terreny ondulant que travessem. Per primera vegada ens baixem de la bici per creuar portes ramaderes equipades amb un enginyós sistema anti vaques. En un moment donat, després de superar un canvi de rasant, veiem alçar-se molt lluny els cims de la Muntanya Palentina, entre ells el que creiem que és l'Espigüete.

La meitat del camí

L'església de Sant Bartomeu ens rep en entrar a Bustillo. Del seu original edifici romànic només en conserva el campanar i la portada. La resta és del segle XVII. Al seu interior es conserven dos retaules barrocs i una curiosa pica baptismal quadrada. Molt més interessant és el següent temple que hi ha a Villanueva de la Torre, molt a prop. Al acostar-nos al poble veiem alçar-se a la seva part alta la silueta de Santa Marina. A aquestes alçades del dia, cal posar-hi ganes per arribar sense desmuntar fins a la seva porta pel curt i costerut camí que hi arriba des del poble, però, de veritat, val la pena. A part de la seva rústica bellesa en què destaca un cridaner campanar, és una delícia asseure's al mur del seu pati i contemplar l'immens vall verd que s'obre davant dels nostres ulls.

A un li demana el cos quedar-se aquí en pla zen, però encara queda més de la meitat del camí per caminar. Animats per la perspectiva del menjar a Salinas de Pisuerga recorrem en un obrir i tancar d'ulls la distància que ens separa d'aquest poble banyat pel Pisuerga; el primer que compta amb un lloc on apaivagar la gana.

Salinas aporta a la ruta la seva església de Sant Pelai, fàcil de trobar per la seva robusta torre. No és, no obstant això, un edifici romànic, sinó renaixentista això sí, un dels més notables d'aquest estil al nord palentí.

Una mica adormits per l'àpat, reprenem el viatge felicitant-nos que els primers quilòmetres siguin plans i que el bosc ribereño del Pisuerga ens doni una mica d'ombra. En un tres i no res ens presentem al desert Barcenilla de Pisuerga. Troben senyals del Camí Natural del Romànic Palentí, un itinerari al qual ja vam dedicar un reportatge (GE 258. Novembre 2019). Naturalment, el petit poble té la seva església, dedicada a la Nostra Senyora de l'Assumpció, però de romànic li queda més aviat poc. Al seu pati fan ombra diversos arbres i ens tempta la idea de tombar-nos a l'herba i enfonsar-nos en aquesta atmosfera esponjosa que tenen els pobles castellans a les tres de la tarda d'un dissabte de primavera.

Casals hidalgos

Comencem un dels trams que, després, elegirem com un dels més bonics de tot el camí. Hem iniciat el retorn a Aguilar girant cap a l'est. Saltant d'una pista agrícola a una altra, i deixant-nos guiar per l'excel·lent senyalització, ens acollim a l'ombra del Mont de la Ruya. La persistent ombra ha evitat que s'evaporin els tolls de les pluges recents i això fa encara més divertit aquest tram que ens ha de deixar a les portes de Barrio de Santa María. En aquesta petita i tranquil·la pedania, on només ens rep un parell de gossets, ens criden l'atenció diversos casals hidalgos amb blasons armats. La seva església també va ser al seu dia romànica, però l'estil va desaparèixer en la gran reforma que se li va fer al segle XVI.

Tramo Matabalniega-Villavega de Aguilar

La que no ha estat tocada és l'ermita de Santa Eulàlia, que ocupa el vessant del turó a poca distància de la població. La que fos l'església del desaparegut Barrio de Santa Olalla és una de les fites més notables de tot el romànic nord de Castella i Lleó. Al seu interior es conserven pintures murals amb el Judici Final com a guió, sent un dels pocs exemples d'aquesta classe que es conserven a Palència. Els capitells de la finestra de l'absis, per la seva banda, tenen cridaners relleus amb representacions del pecat original i una harpia amb rostre d'home.

Regressem al Barri de Santa Maria per encarar un tram molt antipàtic: una llarga i tediosa costa que sembla no acabar mai i que ens aupará al capdamunt del Mont de la Cotorra. A dalt parem una estoneta amb l'excusa de contemplar la vall negada per l'embassament d'Aguilar. Malgrat el dia assolellat, un ventet provinent de la muntanya ens posa la pell de gallina… ¿O serà el paisatge el que produeix aquesta reacció?

L'església més coqueta

Aviat oblidem el costarró deixant-nos caure per la pista. Per no perdre'ns res cal prémer les manetes dels frens. Llocs com aquest expliquen aquesta boja afició de conèixer món damunt d'una bicicleta. Sabem que el descens acaba en la que és –crec jo– l'església més “coquetona” de tot el dia: l'ermita de Santa Cecília. Construïda a cavall sobre una penya que domina Vallespino d'Aguilar, aquest petit temple del segle XII és un dels emblemes del romànic palentí i Monument Històric Artístic Nacional des de 1951. Els relleus de la seva porta són d'una bellesa sublim. Si no t'emocionen és que ets més de pedra que ells.

Santa Cecília és, també, el fermall final del rosari de temples romànics que argumenten la ruta; però si la donàvem per acabada, ens equivocàvem. Els catorze quilòmetres que resten fins a Aguilar són una muntanya russa, amb tendència a perdre altura, sí, però amb pendents que buiden les nostres ja minvades reserves d'energia.

Després de culminar una antipàtica costa amunt assolim la carretera de Vallespinoso, la creuem i seguim per una altra carretera més petita que primer puja i després baixa serpentejant fins a la presa de l'embassament. A la part baixa, un sobreeixidor forma un espectacular ventall d'aigua polvoritzada. No s'ha de perdre l'oportunitat d'aconseguir una foto artística, així que baixem, fem les fotos i de postres descobrim que hi ha un camí a l'altra riba del Pisuerga que, potser, arriba a Aguilar. ¡No ens vam equivocar!

Abans de tornar al monestir de Santa Maria la Real, callejegem per Aguilar, busquem una terrassa al sol i a l'abric de la fresca brisa que s'ha aixecat ens prenem unes cerveses i donem compte d'uns rics aperitius. Una forma perfecta d'acabar el dia. I després, ¡a estirar!

Guia del viatger

• Longitud: 60 km.
• Desnivell positiu acumulat: 890 m
• Tipus: circular
• Senyalització: la ruta està molt ben marcada amb les senyals d'IMBA Espanya i pilones de fusta amb un logotip específic.
• Cartografia: fulles 1331 i 2, i 107-3 i 4 de l'IGN. 1:25.000
• Track: https://desni.in/ry4p
• Informació: es pot descarregar un PDF amb un plànol i un perfil de la ruta al web de la Diputació de Palència. L'enllaç escurçat és https://bit.ly/2JjsQs9.
• Logística: encara que la ruta es fa en el dia, per poder visitar detingudament les esglésies, o si es fa en família, el millor és dividir-la en dues etapes.